La forja de Lessera

La forja de Lessera
Tàndem Edicions. Col. La Moto, nº 12

Una recreació del món dels íbers

Ha estat la primera de les meues novel·les i és també la que enceta la trilogia etnohistòrica amb al qual tracte d’explicar-me fets que m’han cridat l’atenció del passat que compartim. L’obra té com a fons el paisatge social i històric de la Mediterrània occidental, a la primera meitat del segle III A. C.; és els temps que enceta les rivalitats entre romans i púnics pel domini del comerç i que tindrà com a concreció la PRIMERA GUERRA PÚNICA.

Sobre aquest fons històric, transcorrerà la vida d’Aiduà: ilercavó de tribu, iber de nació i habitant d’Albaskar (poblat que he situat a La Torre de Foios/ Llucena) Abans d’haver sortit de l’edat adolescent veurà sacsejada la seua plàcida existència per les forces ocultes que governen el destí dels homes. Una sotragada violenta i inesperada llançarà Aiduà per la cascada arremolinada d’uns fets que no pot controlar. Arrossegat per la irracional lògica d’unes circumstàncies que desconeix, el jove ber-rick viatjarà per les diferents cultures que envolten la nostra mar.

El singular món dels ibers amb les seues tradicions, les tribus cèltiques que ell percebrà com enemigues i salvatges. Les ciutats d’Arse ( Sagunt) amb el seu comerç; la magnífica i llunyana Cartago, en la plenitud del seu esplendor; la Primera de les Guerres Púniques, amb el durs enfrontaments per terra o per mar entre Roma i Cartago. Tots aquest fets, molts d’ells reals, farcits de personatges històrics, seran el rerafons històric sobre el que transcorreran les aventures i desventures d’Aiduà.

Paral·lelament, mentre el món fa el seu camí, Aiduà forjarà al mateix temps el ferro novell que ha descobert i la seua vida fins aplegar a ser “home entre els homes” a la ciutat de Lessera (que he situat a la Moleta dels Frares/Forcall). Tot això, però, s’ho haurà de guanyar a pols, lluitant amb un destí que s’entesta a fer-lo viure amb el freqüent veïnatge de la mort. Tot això, i la pròpia i obstinada voluntat de subsistència aniran forjant l’ànima d’Aiduà fins a convertir-lo en un home. L’obra es completa amb un trama secreta que va descobrint-se al llarg de tota la narració fins a un final obert cap al futur a partir de la nova forja de Lessera.

Les desconegudes i misterioses tradicions dels ibers a casa nostra; els estranys costums dels púnics i tot un seguit de dades etnogràfiques, contribuiran a fer de “LA FORJA DE LESSERA” una novel·la molt interessant tant per als lectors joves com per als adults. Així mateix els escenaris, tots ells reals i fàcilment identificables afegiran un nou estímul a l’hora d’afrontar la lectura d’aquesta novel·la.



dimecres 10 de desembre de 2008

ALBASKAR i LESSERA; DOS LLOCS REALS PER VISITAR

Entre la multitud de restes de poblats ibèrics o ibero-romans que s’han descobert al llarg i ample de les terres del nord valencià, n’he triat dos per situar els escenaris principals de “LA FORJA DE LESSERA”.

ALBASKAR( La torre de l’arç) es correspon amb els restes fortificats de la TORRE DE FOIOS situada al terme de LLUCENA (L’Alcalatén) en la carretera que puja cap al port del Remolcador. L’indret ocupa un alteró que domina una petita foia presidida per la silueta magnífica del Penyagolosa (el TOSSAL DE LES ÀGUILES a l’obra)

LESSERA l’he situada al jaciment ibero-romà de LA MOLETA DELS FRARES (o del Mas de Liborio) que es troba al FORCALL (Els Ports). Les restes del poblat ocupen el cim d’una mola que presideix, enfront mateix del poble, l’aiguabarreig dels tres rius (Bergantes, Caldés i Cantavella). Actualment està en un procés d’excavació, més lent i més tardà del que convindria, per part dels arqueòlegs de la diputació la qual cosa pot dificultar-hi l’accès. Sols es tracta de sol·licitar el permís corresponent.