GUIA DE LECTURA DE "LA FORJA DE LESSERA". AUTOR: MANEL BALLART










GUIA DIDÀCTICA I QUADERN LECTOR
de La forja de Lessera
de Joan Andrés Sorribes

per MANEL BALLART






















PER AL PROFESSORAT

1. Fitxa tècnica
Títol de la novel·la:               La forja de Lessera
Cognoms i nom de l’autor:               ANDRÉS SORRIBES,  Joan
Editorial:   Tàndem Edicions                                          Nombre de pàgines:  263
Lloc i any d’edició:    València, 2000
Col·lecció:    La moto                                                                  Núm. 21
Nivell lector recomanat:    Segon cicle d’ESO
Període històric en el qual transcorre l’acció:     Segle III aC
Fets i context històric
Primera Guerra púnica. Món i cultura ibèrics. Món i cultura cartaginesos.  Colònies cartagineses a la mediterrània.
Argument:

Aiduà, el fill del ferrer d’Albaskar, una població fronterera entre les terres dels ilercavons i els edetans, ha anat a buscar una càrrega de pedres de ferro. Quan retorna al poblat es troba que un grup de guerrers n’han incendiat totes les cases i han mort tots els habitants. El noi incinera els cadàvers dels seus pares i les seves germanes i fuig. Dies després es ferit per un senglar i uns caçadors de Lessera el porten a casa d’un d’ells, anomenat Cudur, el qual en té cura i se l’afilla. A Lessera, el protagonista anirà fent-se gran, s’enamorarà de la filla de Cudur, Sàbari, treballarà d’aprenent de ferrer, i retrobarà un personatge anomenat Urc, que suposadament és també un supervivent de la massacre d’Albaskar. Un dia, en el mercat de Lessera reconeix un objecte que havia pertangut a la seva mare i seguint els consells d’Urc es dirigeix a la població costanera d’Hystra per tal d’obtenir informació sobre la destrucció del seu antic poble. Un cop a Hystra és enganyat per un mercader, el qual el ven com a mercenari i l’embarca en un vaixell que es dirigeix a l’illa d’Ibòsim. Durant el viatge es fa amic d’una colla de mercenaris ibers amb els quals compartirà l’aventura d’una guerra. Guerra que el portarà a lluitar en les files cartagineses contra l’exèrcit romà. En una de les darreres campanyes, perdrà els seus amics, però coneixerà un nou company, un jove celta anomenat Kandòbrik, amb el qual s’embarcarà de retorn a Ibèria. El vaixell en què viatgen naufraga prop de la costa dels ibers edetans, i els dos amics, únics supervivents, aconsegueixen de salvar-ne totes les mercaderies, les quals venen a la població d’Arse. Aquí, l’Aiduà retroba el mercader que l’havia traït i per ell arriba a conèixer que va ser Urc, el seu compatriota d’Albaskar, el culpable de la mort i destrucció del seu poble. El protagonista decideix tornar a Lessera per venjar-se’n i el seu amic celta s’ofereix a ajudar-lo. Un cop a Lessera mata l’assassí de la seva família i sotmet la seva actuació al judici del Consell de la ciutat. Finalment, el Consell accepta la seva veritat i l’Aiduà acaba casant-se amb Sàbari, la seva promesa, i s’instal·la a Lessera per fer de ferrer.

Temàtica:
La vida en l’època ibèrica.
El viatge iniciàtic de l’heroi.
El valor de l’amistat, la solidaritat i la fidelitat.
El despertar de l’amor adolescent.
El pas de l’adolescència a l’edat adulta.
La tragèdia de la guerra.

2. L’autor

JOAN ANDRÉS SORRIBES:
(Castelló de la Plana, 1947) és mestre, llicenciat en Geografia i Història, i professor d’Ensenyament Mitjà. Compromès amb treballs de divulgació de la història i costums de les comarques castellonenques ha publicat Les campanes del fadrí, distingida amb el Premi Ciutat de Castelló d’Humanitats, 1995.
          En el camp de la literatura és autor d’una trilogia de novel·les etnohistòriques que va començar amb La forja de Lessera (1998); i a la qual van seguir Noverint universi, guanyadora del Premi Ulisses, 1999, i La Creu de Cabrera, Premi Enric Valor de Narrativa, 2002; amb què conclogué aquesta trilogia sobre la nostra història personal com a poble.
          Darrerament ha adoptat un nou registre tractant d’escriure sobre la societat on viu i treballa. Fruit d’aquesta nova mirada sobre una societat que no el satisfà són les dues darreres obres, L’altra mirada, distingida amb Premi Pascual Tirado de Narrativa Breu, 2006, i Parlaràs de mi, guardonada amb el Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa, 2006.
(Informació facilitada gentilment pel propi autor)

3. Solucionari del Quadern lector

Activitats abans de la lectura

1. Proposem que sigui el propi professor o professora qui, en una de les primeres sessions de lectura a l’aula, vagi aplegant la informació sense depurar que aportaran els nois i noies, la filtri i en vagi formulant una estructuració ordenada que, de manera consensuada, tot l’alumnat considerarà finalment com a respostes definitives.
2.
                                                


3.
Prehistòria
fins a V aC
Edat antiga
V aC - V dC
Edat mitjana
V  -  finals del XV
Edat moderna
XV - finals del XVIII
Edat contemporània
XVIII - fins als nostres dies

4. Resposta oberta.

Activitats durant la lectura

5. Donem els capítols i les pàgines quan la resposta és unitària. En la resta de casos, la nostra resposta ha de ser necessàriament molt esquemàtica i exemplar.
          1. Cap. I (p. 16-19)
2. Diversos: Escudella, ametlles, figues seques, formatge, carn salada, peix salat, vi, oli, mel, etc. Vesta, mantó, túnica, botes de pell, etc.
3. Cap. III (p. 48-51)
4. Cap. VI (p. 88-89); cap. IX (p. 130-131); cap. XV (p.204-205)
5. Diversos: Cap. IV (p.58); cap. VIII (p. 114), etc.
6. Cap. IV (p. 57-66)
7. Cap. V (p. 70-76)
8. Cap. XVIII (p. 252-253)
9. Cap. I (p. 19-20); cap. II (p. 32), i diversos.
10. Diversos: Ètoba, la Terra Mare; Becade, el Sol; Tar-Ardaí, la Lluna, etc.
11. Púnics: Moloc, déu negatiu; Tanit, deessa de la fertilitat; Melkart, déu del comerç. Cèltics: Brigó, esperit de la llum; Odark, déu de la venjança; Tork, déu negatiu.
12. Cap. VIII; cap. XIII
6. Resposta oberta.
7. 1.Primera persona singular del present d’indicatiu amb desinència -e: “m’encante”, “trie”. 2. Absència d’article acompanyant els noms de persona: “fins que Carba”, “la veu de Cudur”. 3. Vocables propis: “garrames”, “agarrar”. 4. Desinència de l’imperfet de subjuntiu en -era: “poguera” (p. 27)

8. Resposta oberta.
9. Resposta oberta.

10.
Principals
Secundaris
Fugaços
Aiduà
Urc
Nagur
Sàbaris
Caresir
Carnir
Cudur
Dirca
Ealdulacó
Carba

Aliarg

11. Albaskar, Lessera, Kalparnar (La Mola dels Avantpassats), el Tossal de les Àguiles.
12. Resposta oberta.
13.
Cartaginesos
Ibers (Ber-ricks)
Celtes (Kèltichs)
Kartaló
Beické
Kandòbric
Hannó
Alòrsi
Dreckó
Hasdrúbal
Duniu

Amílcar Barca
Càler


Argícer


14.
Ibósim

Eivissa
Sikélia
Sicília
Qart-Hadâsht
Cartago (Tunis)
Arse
Sagunt
Riu Sucro
Riu Xúquer
Riu Údiva
Riu Millars

15. La batalla naval d’Eknomos i un dels episodis bèl·lics que protagonitzà Xantip, el cap espartà dels mercenaris púnics.
16. Resposta oberta.
17. Resposta oberta.
18. Homana: sacerdotessa del temple de Tanit a Cartago, la qual, en nom de la deessa, atorga els seus favors a Aiduà.
Kandòbric: Guerrer kèltich, mercenari dels púnics. Salva la vida al protagonista en una batalla contra els romans, i després l’acompanya de retorn a Lessera.
Urc: Guerrer iber. Traïdor i causant de la destrucció d’Albaskar i de l’intent d’assassinat d’Aiduà. És mort per aquest al final de la novel·la.
Sàbari: filla de Cudur, un caçador de Lessera. Estima i acabarà casant-se amb l’Aiduà el seu germanastre.
Araikoris: comerciant massaliota que enganya el protagonista i el ven als cartaginesos com a mercenari.
19. Resposta oberta.
20. La retrospecció es troba entre les pàgines 222-223 del capítol XVI, quan el personatge Urc d’Albaskar confessa que fou ell qui traí el seu poble, en projectà la seva ruïna per motius personals, i ell mateix participà en l’atac, matà i violà els seus ciutadans. La intriga consisteix en el fet que no sabem de qui es tracta, ni se’ns diu el nom  fins al final del capítol.
21. Es troba a la pàgina 117, i ens reconstrueix el salt cronològic d’un any, durant el qual l’Aiduà va rebre entrenament com a guerrer a Eivissa.
22.
Substantius
Adjectius
Verbs
Locucions adverbials
sarguer
bròfec
xafar
al remat
delectança
erràtics
mussitar
a cua d’ull
lassitud
loquaç
bonegar
al temps que
estalzim
aliena
camejar
a contrallum

23. «la ciutat [...] semblava una dona recolzada sobre un llit molsut de llomes verdoses» (p.127) Metàfora
«va parlar amb una veu que sonava com la música de l’aigua» (p. 134) Metàfora
«la nit [...] caminava lleugera pel cel» (p. 136) Personificació
«tot el vaixell gemegava» (p. 171) Personificació
«va adormir-se al jaç humit de la ribera» (p.14) Metàfora
«la càlida carícia del sol» (p.21) Personificació

Activitats després de la lectura

24. Resposta oberta. Tanmateix, n’apuntem una interpretació:
Tot allò que gira al voltant del procés i recerca de noves tècniques d’elaboració del ferro en època ibèrica, sens dubte que té una forta càrrega de futur. Aiduà és fill de ferrers i ell mateix ferrer per vocació, i, al llarg de la novel·la, la forja anirà esdevenint-hi un lloc comú. Quan al final de l’obra, el nostre protagonista pugui establir-se definitivament a Lessera, i parli de construir-hi una forja, simbòlicament, s’haurà guanyat aquest futur de prosperitat i el projectarà també sobre la població i la civilització de què forma part.
26. Resposta oberta.
27. Resposta oberta.

          4. Recursos

Podeu obtenir informació sobre els jaciments ibèrics, les visites i activitats que s’hi organitzen a:    

LA RUTA DELS IBERS
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Oficina d’Informació i Difusió
http://www.mac.es
Telèfons: 93 424 65 77 - 93 423 21 49
Fax: 93 424 56 30
Correu electrònic: difusiomac.cultura@gencat


Altres novel·les juvenils ambientades en l’època i la cultura dels ibers:

VALLVERDÚ, Josep. Un cavall contra Roma. Barcelona: La Galera, 2003. (Grumets, sèrie blava; 3).

BORRELL, Joaquim. Les Nàufores. Picanya (València): Edicions del Bullent, 2002. (Miratges; 15).

LLUCH, Enric. Si la gran deessa ho vol. Alzira (València): Edicions Bromera, 2002. (Esguard; 6).

BALLART, Manel. Un riu d'espigues. Alzira (València): Edicions Bromera, 2005. (Esguard; 14).

METTINI, Rubèn. Els déus de la vall. Barcelona: Edicions La Campana, 1998. (Toc de Ficció; 16).

MASERAS, Alfons. Ildaribal. Barcelona: Columna, 1994. (Columna rem; 1).









QUADERN LECTOR PER A L’ALUMNAT

Fitxa de lectura.
Omple les primeres línies d’aquesta fitxa amb les dades tècniques del llibre (títol, autor, editorial, etc.) Pel que fa als altres apartats, ja aniràs completant-los a mesura que avancis en la lectura de la novel·la.

Títol de la novel·la
Cognoms i nom de l’autor
Editorial                                                                 Nombre de pàgines
Lloc i any d’edició
Col·lecció                                                               Núm.
Temàtica

Període històric en el qual transcorre l’acció

Fets històrics que s’hi narren


Argument







Valoració personal




L’autor

Connecta’t a Internet i aplega tota la informació que creguis que et pot ser d’utilitat a propòsit de la vida i l’obra de l’autor de La forja de Lessera, Joan Andrés Sorribes,  per tal de resumir-la finalment en un breu text.

Activitats abans de la lectura

1. Com ja t’haurà informat el teu professor o professora, les aventures d’aquesta novel·la transcorren en uns temps bastant reculats, concretament en una època en què la Mediterrània patia una guerra que coneixem com Primera Guerra púnica.
          Busca, en primer lloc, a propòsit de les Guerres púniques, la informació suficient per poder omplir esquemàticament aquesta graella.


Primera Guerra púnica
Segona Guerra púnica
Tercera Guerra púnica
Anys en què es produeix



Causes















Cabdills
 protagonistes















Escenaris de la guerra









Batalles i fets


















Resultat final. Conseqüències

















2. Hauràs descobert que anomenem civilització ibèrica la que poblava en aquella època el territori que actualment coneixem com a Països Catalans. Mira d’esbrinar els noms de les principals ètnies iberes dels nostres avantpassats i situa-les en aquest mapa.
                                     
                                         

3. En quin d’aquests períodes històrics creus que podríem situar l’acció de la novel·la:
Omple la graella amb els segles que aquests períodes abracen.

Prehistòria

Edat antiga

Edat mitjana

Edat moderna

Edat contemporània


4. Torna a consultar el text de la contraportada del llibre. Adona’t que ens dóna el nom de qui, sens dubte serà el principal protagonista de la novel·la, Aiduà, evidentment un jove iber. Ens proporciona, també, el nom de dues poblacions, Albaskar i Lessera, segurament escenaris de l’acció del relat. Finalment ens parla d’una guerra que ara ja sabem quina és.
Ara, amb aquestes dades i una mica d’imaginació, prova d’explicar breument per escrit tot allò que creguis que podria ser l’argument de La forja de Lessera.

Activitats durant la lectura

5. Fixa’t en aquests temes i episodis que apareixen en la novel·la. Tu i els teus companys i companyes de classe hauríeu de repartir-vos-els, i triar-ne un cadascú, per així, a partir d’ara, poder anar prenent nota, capítol a capítol, de tot aquelles dades que cregueu que us podran ser d’utilitat quan, després que el professor hagi donat per acabades les activitats a realitzar durant la lectura del llibre, hàgiu de parlar-ne a classe.
1. Com es realitzava un enterrament a l’època ibèrica.
2. Què menjaven i com vestien, els ibers?
3. Què és una forja i quin era el procés d’elaboració del ferro?
4. Com eren els mercats i què s’hi venia?
5. De quin armament se servien els soldats?
6. Com devien celebrar els ibers, segons la novel·la, el solstici d’estiu (el Tar-Ardaí, la Nit Llarga)?
7. Com devien ser, segons la novel·la,  els rituals d’iniciació que significaven el pas a la vida adulta (L’Idin-Aidun)?
8. Com devia ser la celebració d’un casament?
9. Com encenien el foc, com es curaven les ferides?
10. Quins devien ser, segons la novel·la, els principals déus del panteó iber?
11. Quins eren els principals déus del panteó púnic? Quins devien ser els principals déus del panteó kèltic?
12. Com era la navegació en l’època?

6. Adona’t que aquest fragment està construït amb les paraules que diu el narrador, l’estil indirecte, i amb aquelles paraules que pronuncien els personatges, és a dir, l’anomenat estil directe. Destria en el text  els dos estils i després transforma’l tot ell en estil indirecte. Podries començar així: «Amb un somriure burleta demanà a Cudur que en triés una de les dues, la llarga o la curta...»

«—Tria, Cudur: la llarga o la curta? —li va dir amb somriure burleta.
—Sempre em fas el mateix! Quan m’encante ja me l’has pegat!
—No sé perquè dius això. Saps de sempre que en acabar de tallar, cal tirar palletes per veure qui arregla la pell.
A tots dos els molestava haver de netejar la pell dels animals que caçaven i sempre havien discutit per estalviar-se de fer-ho. Fins que Carba havia proposat de tirar-ho a palletes.
—Tu sempre fas garrames —va rebentar Cudur—. Cada vegada que trie em fas agarrar la més curta.
—Com t’he de fer jo garrames, si no m’has llevat l’ull de damunt?
—No ho sé com, però estic segur que les fas!
—Vinga, vinga! —deia Carba allargant-li la mà al seu company amb tota la malícia ballant-li als ulls—, a un homenàs dret i fer com tu no l’ha d’espantar una palleta!
—Ets tu qui s’ha d’espantar —la veu de Cudur sonava glaçada mentre prenia una palleta— perquè, si com sempre passa, aquesta fóra la més curta, acabaria de convèncer-me que ets un maleït trampós i aleshores, després de fer-te netejar la pell, t’hauria d’explicar un parell de coses...»
Cap. II (p. 30-31)


7. Com estàs veient, la novel·la està escrita en una rica modalitat de llengua valenciana. Busca en el fragment anterior tres mots característics que et permetin de justificar-ho. Després, busca en el mateix capítol II, algun altre mot que contingui un altre tret propi del valencià.

8. Aquí tens una descripció del poblat de Lessera. Llegeix-la amb atenció i prova de transformar-la en un dibuix. Després, localitza en la novel·la una altra descripció, però aquesta vegada referida a una persona.


La plana estava creuada per tres rius que venien de direccions oposades i s’ajuntaven al centre per a formar-ne un de major que seguia cap a tramuntana. Tota ella verdejava acaronada pel sol groguenc del capvespre. Plena d’arbres, d’horts i de pastures, semblava el lloc més acollidor del món. A l’altre costat, dominant tot el conjunt, es veia un poblat, molt més gran que Albaskar, situat sobre un tossalet de difícil accés i envoltat amb una forta muralla reforçada per torres redones. Al centre, el tossal feia un repeu sobre el qual apareixien les construccions més grans i majestuoses. Gent amb ferramentes i fardells tornaven cap a casa, camí amunt, fins a la porta que, escortada per grosses torres, donava accés a la població. Minses columnes de fum que, per sobre el fons roig i blau del cel ponent, dibuixaven quimeres sobre els sostres de cada casa, humanitzaven el paisatge.
Cap. II (p. 32)

9. Adona’t que a partir del capítol VII, Araikoris, el massaliota, el to de la novel·la canvia de forma notable: l’acció es desplaça del poblat de Lessera a altres escenaris de la Mediterrània, apareixen nous personatges que seran ara els nous protagonistes, i fins la temàtica va transformant-se: a partir d’aquest moment la guerra i l’aventura passaran a un primer terme. Podem dir que ja hem arribat al final del plantejament. I podem imaginar, també, que totes aquelles aventures que l’Aiduà, protagonitzi abans de tornar a Lessera, constituiran el nus de la novel·la.
Resumeix, esquemàticament tot allò que ha succeït durant aquests sis primers capítols, és a dir, durant el plantejament de l’obra.

10. Classifica aquests personatges que apareixen durant el plantejament de la novel·la en Principals, Secundaris i Fugaços.
Urc, Aiduà, Caresir, Dirca, Sàbaris, Carnir, Nagur, Carba, Ealdulacó, Aliarg

Principals
Secundaris
Fugaços













11. Escriu els noms d’aquells que han estat els principals escenaris (poblacions, muntanyes, etc.) per on ha transcorregut l’acció durant aquests sis primers capítols.

12. Fixa’t que tot allò que es narra des del capítol VII, Araikoris, el massaliota, fins al capítol XVI, El regust amarg de la venjança, constitueix, com ja prevèiem, el nus del relat. Seran uns anys de guerra i aventures lluny de casa, durant els quals el nostre protagonista, l’Aiduà, esdevindrà un home adult, un guerrer que haurà adquirit fama, fortuna i coneixements. Els principals coneixements, pel que fa a l’estructura de la novel·la, seran aquells que li revelaran tot allò referent a la destrucció del seu poble, Albaskar, i el conduiran a la venjança amb la qual es tancarà l’obra.
          Resumeix esquemàticament tot allò que viu el nostre heroi durant aquests nou capítols que conformen el nus.

13. Classifica els següents personatges que actuen en aquests capítols del nus de l’obra, segons que siguin cartaginesos (i en aquest cas seran autèntics personatges històrics), o els novel·lescos ibers i celtes.
Beiké, Kandòbrik, Kantaló, Hannó, Hasdrúbal, Alòrsi, Dreckó, Duniu, Cáler, Argícer, Amílcar Barca.

Cartaginesos
Ibers (Ber-ricks)
Celtes (Kèltichs)
















14. Fes correspondre aquests topònims que apareixen a la novel·la amb llurs respectius noms actuals; i adona’t com, amb els temps, han evolucionat o s’han transformat.

Ibósim

Cartago (Tunis)
Sikélia
Sicília
Qart-Hadâsht
Riu Xúquer
Arse
Riu Millars
Riu Sucro
Sagunt
Riu Údiva
Eivissa

15. Als capítols VIII, El general Major Hannó El Gran, i XI, Els soldats de Xantip, apareixen narrats un parell d’episodis bèl·lics que reprodueixen dos respectius esdeveniments històrics de la Primera Guerra púnica. Localitza’ls i descriu-los breument.

16. Amb un grup de companys, assageu de fer una lectura dramatitzada del darrer dels episodis de l’exercici anterior, un moment narratiu de gran força emotiva. Considereu que hi hauran d’intervenir les següents veus: Narrador, Xantip, Alòrsi, Aiduà, Càler, Duniu i Kandòbric.

17. Els últims quatre capítols, és a dir, del XVI, El regust amarg de la venjança, al XIX, Al coll de les Cabrelles, constitueixen, com ja t’hauràs adonat, el que denominem el desenllaç, perquè en aquestes darreres pàgines de la novel·la, troben solució tots els conflictes i enigmes que fins al moment se’ns havien anat plantejant.
          Resumeix esquemàticament el contingut d’aquest desenllaç.

18. Digues breument quin paper juguen aquests personatges al llarg del relat i quina relació mantenen amb l’Aiduà, el protagonista.
Homana



Kandòbric



Urc




Sàbari



Araikoris




19. Procura’t un mapa de la Mediterrània i reconstrueix l’itinerari de l’Aiduà al llarg de tota la novel·la, tot servint-te de les següent coordenades:
1. Aquelles que ens han proporcionat ja els topònims de l’exercici 14: Ibósim, Sikélia, Qart-Hadâsht, Arse, Riu Sucro, Riu Údiva.
2. El poblat de Lessera, que es correspon en la ficció amb un jaciment iber que es troba a la comarca castellonenca dels Ports.
3. La població d’Hystra, que fou una colònia comercial grega i que caldria situar, en l’actualitat, prop de Peníscola, al Baix Maestrat. I així mateix, l’Illa de les Serps, Ofiussa, que podem fàcilment identificar amb l’illa Gran de l’arxipèlag de les  Columbretes, les quals es troben a la costa castellonenca, prop d’Orpesa.

20. Sovint, en una narració el novel·lista ens deixa determinats episodis tot just esbossats i, després, en un moment proper al desenllaç, ens els va descobrint en tots els detalls, bé sigui a partir del record dels mateixos protagonistes, bé perquè ens ho conti el mateix narrador, o simplement perquè sorgeixen en el decurs d’una conversa. A aquestes tècniques de recuperació del passat les anomenem retrospeccions o flashback.
          Ara, consulta el capítol XVI, El regust amarg de la venjança, i mira de localitzar-hi una retrospecció mitjançant la qual se’ns dóna a conèixer qui va ser el principal culpable de la destrucció d’Albaskar en els seus detalls més sòrdids. Fixa’t també que aquest episodi coincideix amb el moment de major intriga de la novel·la.
          Digues, finalment, quin tipus d’informació ens aporta aquesta recuperació del passat i en què consisteix la intriga.

21. Busca, ara, en el capítol VIII, El General Major Hannó el Gran, una altra retrospecció i digues quina deu ser la seva funció.

22. Segurament, durant la lectura del llibre, hauràs hagut de consultar el diccionari més d’una vegada. Revisa la següent llista de mots que apareixen a la novel·la, busca llur significat, si el desconeixes i, finalment, classifica’ls en aquesta graella:

bròfec, lassitud, erràtics, al temps que, aliena, xafar, sarguer, camejar, loquaç, al remat, delectança, bonegar, a cua d’ull, mussitar, estalzim, a contrallum.

Substantius
Adjectius
Verbs
Locucions adverbials

















23. Identifica en les frases següents del llibre tres metàfores i tres personificacions:
«la ciutat [...] semblava una dona recolzada sobre un llit molsut de llomes verdoses» (p.127) ................................
«va parlar amb una veu que sonava com la música de l’aigua» (p. 134) .......................
«la nit [...] caminava lleugera pel cel» (p. 136) ................................
«tot el vaixell gemegava» (p. 171) ................................
«va adormir-se al jaç humit de la ribera» (p.14) ................................
«la càlida carícia del sol» (p.21) ................................

Activitats després de la lectura

24. Ara que ja has acabat de llegir la novel·la i coneixes tot el que et reservaven les seves pàgines, reflexiona de nou sobre el títol que porta i prova de donar-ne per escrit una interpretació.

25. Com ja has llegit al final de l’obra, l’Aiduà, el protagonista, un cop ha mort Urc, per venjar-se’n i salvar també Lessera d’una amenaça de destrucció, desitja sotmetre la seva actuació al judici del Consell de la ciutat i no pas amagar els fets com li aconsellaven els seus companys per evitar-se problemes. Què en penses tu d’aquest procedir? Creus que a l’Aiduà li calia arriscar-se a ser jutjat sense disposar de proves evidents? Formula el teu parer per escrit sobre aquest desenllaç que ens mostra el relat per tal de, posteriorment, poder debatre’l amb els teus companys i companyes a classe.

26. Ara és el moment de passar en net la informació que hauràs anat recopilant respecte als temes que et proposava l’exercici número 5 d’aquest Quadern, per poder fer-ne una posta en comú i comentar-los públicament a classe. Paral·lelament, seria convenient que durant aquesta mateixa sessió de reflexió sobre els aspectes històrics de la novel·la, et plantegessis de comparar la societat antiga que s’hi descriu amb la societat actual.

27. Escriu, com a darrera activitat, una ressenya de La forja de Lessera amb la finalitat que pogués ser publicada a la revista del teu institut.



Cap comentari: